Trastorns depressius
Trastorns depressius
Els trastorns depressius són un conjunt de trastorns mentals comuns que es caracteritzen per la presència de símptomes de depressió significatius que afecten la vida quotidiana d’una persona. Aquests trastorns poden variar en gravetat, durada i freqüència dels símptomes, i poden afectar a persones de totes les edats i orígens. Els trastorns depressius poden ser causats per una combinació de factors biològics, psicològics i socials, i sovint requereixen tractament professional per millorar. És important que les persones que experimenten símptomes de depressió busquin ajuda d’un professional de la salut mental per rebre un diagnòstic precís i un tractament efectiu.
Simptomatologia característica
- Sentiments persistents de tristesa, buit o desesperança.
- Pèrdua d’interès o plaer en activitats que abans gaudia.
- Fatiga o falta d’energia Problemes per dormir, incloent insomni o dormir massa.
- Canvis en l’apetit o el pes.
- Dificultat per concentrar-se, recordar detalls o prendre decisions.
- Sentiments d’inutilitat o culpa excessiva.
- Pensaments de mort o suïcidi Irritabilitat o agitació.
- Dolors corporals inexplicables, mal de cap o problemes digestius.
És important destacar que no totes les persones amb un trastorn depressiu experimenten tots aquests símptomes, i que la gravetat i durada dels símptomes poden variar de persona a persona. A més, és possible que algunes persones experimentin símptomes psicòtics, com ara al·lucinacions o deliris, en el context d’un trastorn depressiu greu.
Trastorns depressius segons el DSM-5
El DSM-5 (Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals, cinquena edició) és un manual de diagnòstic utilitzat pels professionals de la salut mental per identificar i classificar els trastorns mentals. Segons el DSM-5, alguns dels trastorns depressius inclouen:
- Trastorn depressiu major: es caracteritza per la presència d’almenys 5 símptomes depressius durant almenys 2 setmanes, incloent tristesa, pèrdua d’interès o plaer, canvis en l’apetit o el son, fatiga, sentiments d’inutilitat o culpa, dificultat per concentrar-se i pensaments o intents suïcides.
- Trastorn distímic: es caracteritza per una tristesa crònica i de baix nivell que persisteix durant almenys 2 anys, juntament amb altres símptomes depressius.
- Trastorn disfòric premenstrual: es caracteritza per canvis d’humor significatius i símptomes depressius en la fase lútea del cicle menstrual, que interfereixen en la capacitat de la persona per funcionar en la seva vida diària.
- Trastorn depressiu persistent: es caracteritza per una depressió crònica que dura almenys 2 anys i pot incloure símptomes depressius greus o de baix nivell.
- Trastorn depressiu a causa d’una altra afecció mèdica: es diagnostica quan la depressió és causada per una altra afecció mèdica, com una malaltia crònica o una lesió cerebral.
És important assenyalar que el diagnòstic d’un trastorn depresiu requereix l’avaluació d’un professional de la salut mental, i que el tractament efectiu pot incloure teràpia, medicació o una combinació de tots dos.
Tractaments psicològics
Teràpia cognitivo-conductual (TCC)
La TCC es centra en canviar patrons de pensament i comportament que contribueixen a tractar la depressió.
Medicació
Els antidepressius són medicaments que poden ajudar a alleujar els símptomes de la depressió equilibrant els nivells de certs neurotransmissors al cervell.
Teràpia de grup
Els grups de teràpia poden proporcionar suport emocional, educació i un lloc segur per compartir i aprendre habilitats per manejar la depressió.
