FÒBIA ESPECÍFICA (FE)

Noia amb fòbia específica

Fòbia Específica (FE)

El trastorn d’ansietat generalitzada (TAG) és una afecció de salut mental que es caracteritza per una preocupació excessiva i persistent sobre una varietat d’esdeveniments o activitats. L’ansietat es presenta freqüentment i en excés, cosa que dificulta la vida quotidiana de les persones que la pateixen. Els símptomes inclouen inquietud, irritabilitat, fatiga, dificultat per concentrar-se, insomni i musculatura tensa. La preocupació pot ser sobre qüestions quotidianes scom la salut, el treball o l’economia i pot ser incontrolable. És important buscar ajuda professional per al tractament del TAG, que sol incloure teràpia i, en alguns casos, medicació.

Símptomes

La FE és un trastorn d’ansietat que es caracteritza per una por intensa i irracional cap a un objecte o situació específica. Alguns dels símptomes comuns de la fòbia específica inclouen:

  • Ansietat intensa o por davant l’exposició a l’objecte o situació temuda.
  • Evitació o esforços per evitar l’exposició.
  • Pensaments obsessius o preocupacions sobre l’objecte o situació temuda.
  • Taquicàrdia, sudoració, tremolors, marejos, nàusees, etc. durant l’exposició.
  • Dificultat per concentrar-se o realitzar activitats quotidianes a causa de la por.

Si experimenta algun d’aquests símptomes de forma persistent i limitant, és important buscar ajuda professional per rebre un diagnòstic precís i un tractament adequat.

Diagnòstic

El diagnòstic de fòbia específica es realitza a través d’una avaluació clínica per part d’un professional de la salut mental, com ara un psiquiatre o psicòleg. Aquesta avaluació pot incloure:

  1. Entrevista clínica: El professional realitzarà una entrevista detallada per conèixer els símptomes i el seu impacte en la vida diària del pacient.
  2. Proves psicològiques i qüestionaris: El professional pot administrar qüestionaris i proves psicològiques per avaluar els símptomes d’ansietat i avaluar el nivell de por o ansietat associat amb la situació o objecte temut.
  3. Criteris diagnòstics: El professional utilitzarà els criteris diagnòstics establerts pel Manual Diagnòstic i Estadístic de Trastorns Mentals (DSM-5) per determinar si els símptomes compleixen els requisits per a un diagnòstic de fòbia específica.

CRITERIS DIAGNÒSTICS DSM-5

1. Por o ansietat intensa e irracional davant un objecte o situació específica, que pot ser un animal, una substància, un entorn o una situació social.
2. La por o l’ansietat són desproporcionades o excessives en relació al perill real que representa l’objecte o situació temuda.
3. L’exposició a l’objecte o situació temuda provoca una resposta immediata de por o ansietat.
4. La persona evita l’objecte o situació temuda o només ho enfronta amb gran angoixa.
5. La por, l’ansietat o l’evitació persisteixen durant un període prolongat de temps (com a mínim 6 mesos).
6. La simptomatologia causa una interferència significativa en la vida cotidiana de la persona, com en el seu treball, escola o relacions interpersonals.
7. La sintomatologia no és millor explicada per altre trastorn mental, com el trastorn de pànic o l’ansietat generalitzada.

És important destacar que només un professional de la salut mental capacitat pot realitzar un diagnòstic precís i determinar si els símptomes corresponen a una fòbia específica o a un altre trastorn d’ansietat o mental.

Canvis en l’estil de vida

Hi ha diversos canvis en l’estil de vida que poden ajudar a tractar i prevenir la fòbia específica:

  1. Teràpia: La teràpia psicològica, com la teràpia cognitivo-conductual, pot ser molt efectiva per tractar la fòbia específica.
  2. Exercici regular: Practicar exercici regularment pot ajudar a reduir l’estrès i l’ansietat associats amb la fòbia específica.
  3. Dormir adequadament: Dormir prou hores per nit pot ajudar a millorar la salut mental i física i a reduir l’ansietat.
  4. Alimentació saludable: Mantenir una dieta saludable i equilibrada pot ajudar a millorar la salut mental i física i a reduir l’ansietat.
  5. Reducció de l’estrès: Practicar tècniques de reducció de l’estrès, com la meditació, el ioga o la relaxació muscular, pot ajudar a reduir l’ansietat associada amb la fòbia específica.
  6. Enfrontament gradual: L’exposició gradual a la situació o objecte temut pot ajudar a desensibilitzar al individu i a reduir la por i l’ansietat associades amb la fòbia específica.

És important destacar que cada persona és única i que el que funciona per a una persona pot no funcionar per a una altra. Per tant, és important treballar amb un professional de la salut mental per determinar el tractament més adequat per a cada individu.

Conclusió

En conclusió, la fobia específica és un trastorn d’ansietat caracteritzat per una por intensa i irracional a un objecte o situació específica. Afecta a milions de persones arreu del món i pot interferir significativament en la vida diària.

No obstant això, hi ha tractaments efectius disponibles per a la fobia específica, com la teràpia cognitivo-conductual, la teràpia d’exposició, la medicació i les teràpies complementàries. És important treballar amb un professional de la salut mental per determinar el tractament més adequat per a cada individu.

En resum, la fobia específica és un trastorn tractable i els individus afectats poden aconseguir una recuperació significativa si busquen ajuda.

Tractament

Teràpia cognitivo-conductual (TCC)

La teràpia cognitivo-conductual (TCC) és una forma efectiva de tractar la fòbia específica. Aquesta teràpia ajuda les persones a identificar i canviar els seus pensaments i comportaments negatius associats amb la fòbia.

Teràpia d’exposició

La teràpia d’exposició implica enfrontar gradualment a la persona a la situació o objecte temut fins que la por i l’ansietat disminueixin.

Medicació

Els ansiolítics, antidepressius i altres medicaments poden ajudar a controlar els símptomes d’ansietat associats amb la fòbia específica.

Teràpies complementàries

Les teràpies complementàries, com la meditació, el ioga i la relaxació muscular, poden ajudar a reduir l’ansietat associada amb la fòbia específica.

FACTORS DE RISC
· Genètica.
· Modelatge.
· Nivell d’estrès.
· Factors psicològics.

Recursos

Contacta i informa’t sense cap compromís