Tot el que cal per a comprendre l’autisme. Què és, com detectar-lo i com fer-li front?

Què és l’autisme?

L’autisme és un conjunt d’alteracions que afecten el neurodesenvolupament infantil. Tanmateix, el terme “espectre“, s’utilitza degut a que les alteracions es manifesten de forma molt variada entre els diferents casos.

Prevalença

Estudis recents, mostren que hi ha un augment important en la prevalença arribant a l’1% dels nens a la població general (RCOG, 2011)5. A més, l’autisme es presenta més en nens que en nenes, sense oferir distincions entre grups o classes socials. Tanmateix, podem dir que actualment estem lluny de pensar que el trastorn de l’espectre autista (TEA), és una alteració poc comuna tal i com s’hauria arribat a pensar amb anterioritat.

Causes de l’increment de l’autisme

Entre aquestes, podem trobar una major consideració entre pediatres i familiars, el canvi de la classificació, l’ampliació de l’espectre i la generalització en l’ús de proves diagnòstiques. Per aquesta raó, persones amb greus discapacitats intel·lectuals i dificultats a tots els nivells, no eren diagnosticats com TEA (Martínez i Cuesta, 2012)3.

Perquè es presenta l’autisme?

Les causes de l’autisme encara s’estan investigant. De totes maneres, les nombroses línies d’investigació, han arribat a una mateixa conclusió: l’autisme és una alteració del desenvolupament causada per diferents variables que estan relacionades amb factors genètics (Silverman et al., 2002)6. A més, també és significativa una predisposició heretada (Ronald, Happé i Plomin)4 que són combinades amb una varietat de factors físics i ambientals.

Per aquests motius, sota cap concepte es tracta d’un trastorn adquirit, ni està relacionat amb una privació emocional o amb la forma amb el que s’ha estat educat/da. En definitiva, es tracta d’un trastorn neurobiològic.

Com identificar l’autisme?

En primer lloc, la millor forma de poder identificar el TEA, és analitzar quines són les característiques o criteris pel seu diagnòstic segons el DSM-5 (APA, 2013)2.

Com es pot observar, entre aquestes característiques es pot destacar un dèficit persistent en la comunicació i en la interacció social en diversos contextos, i la realització de conductes repetitives i restringides tant en activitat com en interessos.

D’aquesta manera, s’aprecien comportaments verbals i no verbals ritualitzats, adherència excessiva a rutines i alteracions en les conductes comunicatives, mostrant una clara dificultat per desenvolupar, mantenir i comprendre la relació.

Quan es detecta l’autisme?

Cal destacar que el diagnòstic del trastorn de l’espectre autista pot ser difícil de realitzar, i que per a això cal observar tant el comportament com el desenvolupament del pacient.

En ocasions, es pot identificar als 18 mesos d’edat. Tot i així, existeixen casos en els que el diagnòstic es realitza quan ja és molt més gran. Com a conseqüència, s’impedeix que es puguin treballar estratègies per a poder fer front al trastorn.

Quins tipus d’autisme hi ha?

A continuació, s’exposen els diferents tipus d’autisme existents. No obstant, és important mencionar que aquestes distincions quedaven especificades en el DSM-IV-TR (APA, 2002)1, dins dels trastorns generalitzats del desenvolupament (TGD). Tot i així, amb l’aparició del DSM-5 (APA, 2013)2, aquesta disposició ha variat. De totes maneres, a continuació es mostren dites distincions (APA, 2002)1:

Síndrome de Kanner o trastorn autista

Les característiques essencials de la síndrome de Kanner, són la presència d’un desenvolupament marcadament anormal o deficient de la interacció i comunicació socials, i un repertori molt restringit d’activitats e interessos. Les manifestacions del trastorn varien molt en funció del nivell de desenvolupament i de l’edat cronològica del pacient.

Síndrome d’Asperger

Les característiques essencials del trastorn d’Asperger, són una alteració greu i persistent de la interacció social i el desenvolupament de patrons de comportament, interessos i activitats restrictives i repetitives.

En contrast amb la síndrome de Kanner, no existeixen retards del llenguatge clínicament significatius.

Síndrome de Heller o trastorn desintegratiu infantil

La característica principal de la síndrome de Heller, és una marcada regressió en múltiples àrees d’activitat després d’un període d’almenys 2 anys de desenvolupament aparentment normal. Aquest desenvolupament, es manifesta per una comunicació verbal i no verbal, unes relacions socials, un joc i un comportament adaptatiu apropiats a l’edat de la persona. Després dels primers 2 anys de vida, però abans dels 10 anys d’edat, el nen experimenta una pèrdua clínicament significativa d’habilitats adquirides anteriorment.

Trastorn generalitzat del desenvolupament no especificat

En aquesta ocasió, existeix una alteració generalitzada del desenvolupament de la interacció social recíproca, però no encaixa amb cap dels trastorns mencionats amb anterioritat. Tanmateix, s’aprecien d’igual forma comportaments, interessos i activitats estereotipades, però d’una forma més irregular.

Canvis rellevants del DSM-5 respecte al DSM-IV

Per una banda, els pacients amb diagnòstic DSM-IV del trastorn autista, síndrome d’Asperger o trastorn generalitzat del desenvolupament no especificat, ara reben el diagnòstic de trastorn de l’espectre de l’autisme. Per una altra banda, les persones que tenen marcats dèficits en comunicació social, però els símptomes no compleixen els criteris per al trastorn de l’espectre de l’autisme, són ara avaluats pel trastorn de comunicació social (pragmàtica) (APA, 2013)2.

Qui tracta l’autisme?

L’autisme pot ser tractat per un psicòleg sanitari infantil o psiquiatra.

Tractament per a l’autisme

A causa de que existeix molta varietat en com afecta l’autisme a cada individu, no existeix una estratègia d’intervenció única pel seu tractament. Per aquesta raó, és important reconèixer quina intervenció tindrà una major productivitat a l’hora d’aconseguir els objectius terapèutics.

Cal assenyalar, que l’autisme no té cura, però que el tractament pot marcar una gran diferència. Per una altra banda, amb relació al pronòstic, és important conèixer que quan abans es s’iniciï el tractament, millor pronòstic tindrà. Gràcies a la teràpia, les persones que pateixen autisme milloren a l’escola i en el llenguatge i evolucionen en la capacitat de relacionar-se amb altres persones.

Alguns aspectes que es poden tractar són:

  • Teràpia de la parla per a ajudar amb les capacitats relacionades amb el llenguatge.
  • Exercitació en habilitats socials per a fomentar i reforçar la relació amb les altres persones.
  • Teràpia ocupacional per a estimular l’autonomia en tasques quotidianes.
  • Teràpia de la conducta per a millorar el comportament.
Projecte Guia’m de la Fundació Friends

Mites sobre l’autisme

Existeixen moltes creences falses sobre l’autisme sense tenir una evidència científica.

  • És autista perquè els seus pares no l’estimen ni l’han educat bé“. Incorrecte! Com s’ha comentat amb anterioritat, l’autisme té el seu origen en els factors genètics que res tenen a veure amb la criança rebuda.
  • Els nens amb TEA son tots intel·ligentsFals! Existeix una gran varietat de coeficients intel·lectuals entre les persones amb TEA.
  • Tots els nens amb trastorn de l’espectre autista tenen retràs mentalIncorrecte! Al contrari, els coeficients intel·lectuals són molt variats dins d’aquesta població.
  • “L’autisme està relacionat amb l’administració de vacunes” Fals! No existeix evidència científica que demostri tal afirmació.

Referències bibliogràfiques

  1. American Psychiatric Association (2002). Manual Diagnóstico y Estadístico de los Trastornos Mentales (DSM-IV-TR), 1ª Ed. Barcelona: Editoral MASSON.
  2. American Psychiatric Association (2013). Diagnostic and statistical manual of mental disorders (DSM-5). Washington, DC: American Psychiatric Press.
  3. Martínez M.A. y Cuesta J.L. (2012). Todo sobre el autismo: Los Trastornos del Espectro del Autismo (TEA): Guía completa basada en la ciencia y en la experiencia. Barcelona: Editorial Altaria.
  4. Ronald, A., Happé, F., i Plomin, R. (2005). The genetic relationship between individualdifferences in social and nonsocial behaviours characteristic of autism. Developmental science, 8(5), 444-458
  5. Royal College of Obstetricians and Gynaecologists [RCOG] (2011). Autism: recognition, referral, and diagnosis of children and young people on the autism spectrum. Community Practitioner, 85(1), 22-25
  6. Silverman, J. M., Smith, C. J., Schmeidler, J., Hollander, E., Lawlor, B. A., Fitzgerald, M., … Galvin,P. (2002). Symptom domains in autism and related conditions: evidence forfamiliality. American Journal of Medical Genetics Part A, 114(1), 64-73.