Que és l’ansietat, quins són els seus efectes i com podem fer-li front d’una forma efectiva?

L’ansietat es pot definir com l’anticipació d’un dany o desgracia futurs. A més a més, s’acompanya d’un sentiment de disfòria (desagradable) i/o de síntomes somàtics de tensió. Així doncs, es tracta d’una reacció emocional davant la percepció d’un perill o amenaça. Es manifesta a través dels sistemes cognitiu, fisiològic i motor. Tanmateix, aquestes manifestacions es poden donar de forma independent.

Que és l’ansietat?

L’ansietat és una senyal d’alerta que adverteix d’un possible perill. Per un costat, és important sentir inquietut en certes circumstàncies, donat que és un mecanisme essencial de supervivència, però, per una altra banda, es converteix en algo perjudicial si els nivells d’incomoditat es mostren d’una forma incoherent davant d’una determinada situació.

Per aquesta raó, és important diferenciar entre aquesta angoixa que es manifesta de forma natural davant d’una situació estressant concreta, d’una tribulació que es manifesta de forma exagerada i poc adaptativa.

Com saber si tinc una ansietat desadaptativa?

La resposta a aquesta pregunta és relativament senzilla. Es pot parlar d’aquest tipus d’ansietat, quan es manifesta de forma tant intensa que no permet desenvoluparse adequadament en la seva quotidianitat a qui la pateix.

Tot i així, la intranquilitat es pot manifestar de diferents maneres. Entre els signes d’angoixa més comuns, podem trobar l’augment del ritme cardiac, la sudoració, les tremolors, la sensació de debilitat o cansament, l’insomni, l’evitació davant de situacions que poden generar inquietut, la hiperventilació, la sensació de la existència d’algun perill inminent, dificultats gastrointestinals, la debilitat o el cansament i els problemes de concentració, d’entre d’altres.

No obstant, la millor manera de conèixer si realment l’ansietat que es pateix és o no normal, lo ideal és poder descartar possibles trastorns a través d’una avaluació psicològica bassada en test avalats per la ciència. D’aquesta manera, no només es coneix l’estat real d’ansietat de cada pacient, sinó que ajuda a quantificar la millora d’una possible teràpia, mostrant així la seva efectivitat davant d’una problemàtica.

En el cas de que sentis la necessitat de poder conèixer més sobre aquests aspectes, pots contactat amb nosaltres per a que poguem assessorar-te.

Que diferencia l’ansiedad de la depressió?

La diferència entre tots dos trastorns es pot trobar en la simptomatologia de cadascún. Així doncs, la diferència més evident es troba en que el símptoma més bàsic de la depressió és la tristesa, així com el més evident en l’ansietat, és la inquietut permanent de qui ho pateix. De totes maneres, des d’un punt de vista més tècnic, es pot afirmar que la diferència entre ambdós són la desigualtat dels criteris diatnòstics del DSM-5 (APA, 2013).

Criteris diagnòstics per l’ansietat vs depressió

Entre els diferents criteris pel diagnòstic del trastorn d’ansietat generalitzada del DSM-5 (APA, 2013), el principal, tot i que no suficient per al seu diagnòstic és:

A. Ansiedad y preocupación excesiva (anticipación aprensiva), que se produce durante más días de los que ha estado ausente durante un mínimo de seis meses, en relación con diversos sucesos o actividades (como en la actividad laboral o escolar).

DSM-5 (APA, 2013)

Per una altra banda, seguint la mateixa premisa, el criteri fonamental pel diagnòstic del trastorn de depressió major segons el DSM-5 (APA, 2013) es:

A. Presencia de cinco (o más) de los síntomas siguientes durante un período de al menos dos semanas, que representan un aparente cambio respecto del funcionamiento previo del sujeto, incluyendo necesariamente uno de los síntomas siguientes (1) estado de ánimo deprimido o (2) pérdida de interés o de placer para cualquier actividad

DSM-5 (APA, 2013)

Tipus de trastorns d’ansietat

Es poden diferenciar diferents trastorns d’ansietat. Tal i com s’ha comentat amb anterioritat, els trastorns d’ansietat són un grup de trastorns que es caracteitzen per la pressència de preocupació, por o temor excessiu, tensió o activació i alteracions del comportament qe provoquen malestar notable o un deteriorament clínicament significatiu de l’activitat de l’individu (Ministerio de Sanidad y Consumo, 2008).

A continuació, es mostra la classificació i diagnòstic de la majoria dels trastorns d’ansietat segons el DSM-5 (APA, 2013):

Trastorn d’ansiedad generalitzada (TAG)

El TAG es caracteritza per la pressència d’una inquietut i angoixa que es mostren d’una forma per sobre el que és habitual, durant la major part del temps. Tanmateix, aquests símptomes afloren d’una forma excessiva durant la major part de la quotidianitat de la persona que el pateix.

Fobia específica (FE)

La FE la pateixen els pacients quesenten una tribulació desproporcionada davant d’un estímul concret. Un exemple és la persona que sent terror davant d’una araña o la por a agafar un avió.

Trastorn per estrès posttraumàtico (TEPT)

Pel diagnòstic de TEPT és essencial que hi hagi hagut una situació traumàtic que li generi una conducta de evitació davant de situacions iguals o semblants, a causa d’un augment desmesurat dels nivells d’angoixa.

Trastorn d’ansiedad social (TAS)

El TAS es caracteritza per la presència de simptomatologia ansiosa davant de situacions socials a on la persona pugui percebre que pot ser jutjada, o exposada al possible examen per part d’altres persones.

Agorafòbia

L’agorafòbia té la peculiaritat de mostrar-se en individus que eviten situacions a on hi ha molta gent o espais tancats, per por a no poder escapar o a no poder rebre ajuda en el cas de que apareguin símptomes de pànic.

Trastorn d’ansietat per separació

La característica principal d’aquest trastorn és la por excessiva davant la possibilitat de separació de la persona referent per part de qui el pateix.


Quin és el tractament més efectiu per a tractar l’ansietat?

Diferents estudis demostren que el tractament més efectiu per a tractar l’ansietat és la teràpia cognitivo conductual. A través d’aquest tipus de teràpia, s’ofereixen nous recursos al pacient per a poder fer front a situacions que li generen aquest tipus d’inquietuts. A mesura que el pacient integra aquestes estratègies, obté la capacitat de desenvolupar-se de forma més saludable en la seva quotidianitat.

Per una altra banda, si la situació és molt extrema, es pot optar per la medicació, tot i que no és el més recomanable. Tanmateix, aquesta opció sempre ha d’estar controlada per un professional de la medicina. Els ansiolítics i antidepressius, poden combatre l’ansietat temporalment, però una vegada abandonats, es podria donar el cas de que el problema persisteixi. Si és així, l’individu torna a la casella de sortida, donat que no disposa de les estratègies d’afrontament comentades amb anterioritat.

Els ansiolítics i antidepressius, poden combatre l’ansietat temporalment, però una vegada abandonats, el problema pot persistir.

Per una altra banda, els fàrmacs per combatre l’ansietat poden generar dependència, poguent crear símptomes com cefalees o nerviosisme al deixar de pendre’ls. Tanmateix, també poden crear tolerància, fent que les dosis siguin cada cop majors per a poder mantenir els mateixos resultats. Per últim, alguns efectes secundaris dels ansiolítics són la dificutat de concentració, la somnolència, la debilitat muscular y la reducció de l’estat d’alerta.

Que fer per a calmar l’ansietat?

La forma més eficaç i durarera de calmar l’ansietat, és posar-se en mans d’un psicòleg per a que pugui fer-se càrrec del context de l’individu, i que així pugui oferir un programa terapèutic enfocat a dotar al seu pacient de noves estratèfies que l’ajudin a fer front a la seva quotidianitat.

Bibliografia

American Psychiatric Association (2013). Diagnostic and statistical manual of mental disorders (DSM-5). Washington, DC: American Psychiatric Press.

Ministerio de Sanidad y Consumo. (2008). Guía de Práctica Clínica para el Manejo de Pacientes con Trastornos de Ansiedad en Atención Primaria. Madrid: Agencia de Laín Entralgo. Unidad de Evaluación de Tecnologías Sanitarias.